La flora

La principal flora que presenta el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és:

Bedoll: arbre caducifoli de fins a 30 metres d'altura i de 0'7 metres de diàmetre. La seva copa, que en un principi és estreta i cònica, adquireix més tard un volum rodó, abombat o irregular. El tronc està recobert d'una escorça blanca que amb l'edat s'aixeca i queden com unes plaques pigallades. Floreix entre el març i l'abril i els seus fruits maduren a l'estiu.

Avet: arbres de fulla persistent que atenyen de 10 a 80 metres d'alçària. Les fulles es diferencien d'altres pinàcies en el fet que estan inserides per una base que sembla una petita ventosa i pel fet que les pinyes són rectes i es desfan quan són madures per dispersar les llavors.

Grèvol: planta que arriba en alguns casos a fer 20 metres d'alçada però molt sovint es troba en forma d'arbust baix. El seu port és esvelt, cònic o piramidal segons la varietat, amb forma d'espiral. Les branques són ascendents als arbres joves i amb el temps el grèvol es torna dens i irregular. Es manté verd tot l'any.

Trèmol: arbre petit que viu en boscos de muntanya i és rar a la terra baixa. A Catalunya es troba des del Pirineu fins a les muntanyes de Prades i no arriba al País Valencià ni a les Illes Balears. Presenta fulles arrodonides que fan fins a 7 cm i tenen un pecíol llarg i aixafat. L'escorça és llisa i verdosa en els arbres adults i blanquinosa en els joves.

Navissera: és una mata baixa, que només excepcionalment arriba a 3 pams d'alçada. Arrosseguen les seves branques llenyoses i de pell fosca arran de terra, per sota de la fullaraca o dels gespes de molses, on arrelen de tros en tros, i tira branquetes verdes al capdamunt, enhiestas, anguloses i deshojadas a la base. Les fulles són de figura el·líptica i tenen les vores finament serrades. Floreix d'abril a juny i madura els seus fruits de juliol en endavant.

Àrnica: herba perenne de la família de les Asteràcies. Pot arribar de 20 a 50 cm d'altura. També és coneguda amb els noms de tabac de muntanya, tabac de pastor, esternudera, talpica, talpa o alop.

Safrà bord: La planta és acaule, de

fins a 20 cm i te un bulb que sol produir abundants estolons. Les fulles, molt estretes i linears, apareixen a la primavera següent de la florida, i tenen com a tret característic una banda longitudinal blanca. Les flors són solitàries, violàcies amb tèpals obtusos, 3 estams d'anteres grogues i llargs estigmes de color carbassa.

Altres arbres i plantes són: el boix, la bruguerola, l'herba negra, el cirerer, la dent de gos, el ginebre, la gavarrera, l'esfagne, l'espígol, la flor de lis, el freixe, la boixerola, el faig, la moixera, l'orella d'ós, el pi roig, el pi negre, el neret, la savina de muntanya, el saüc, el te suïs i la farigola.