Itineraris

Al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici hi ha 13 possibles itineraris:

1. Estany de Sant Maurici

2. Prat de Pierró-Sant Maurici

3. Sant Maurici-Amitges

4. Estany Llong-Estany del Bergús

5. Prat de la Molina-Prat d'Aigüestortes

6. Estany Llong-Estany Dellui

7. Prat d'Aigüestortes-Estany Redó

8. Planell d'Aigüestortes

9. Estany de Sant Maurici-Prat del Portarró

10. Estany de Sant Maurici-Estany Monestero

11. Estany de Sant Maurici-Estany Subenuix

12. Estany de Sant Maurici-Mirador

13. Prat de Pieró-Estany Negre

La fauna

La fauna que presenta el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és la següent:

Cercavores, Àguila marcenca, Àguila daurada, Ànec collverd, Esquirol, Ermini, Astor, Mussol banyut, Duc, Voltor comú, Gamarús, Xoriguer comú, Becada, Gralla de bec groc, Gralla de bec vermell, Cèrvol, Guatlla, Cotxa fumada, Còlit gris, Cornella, Cabirol, Corb, Serp llisa, Serp verd-groga, Serp d'aigua, Tallarol gros, Almesquera, Verderola, Fagina, Bernat pescaire, Gat fer, Senglar, Sargantana ibérica, Sargantana pirinenca, Sargantana roquera, Lluert, Perdiu blanca, Cuereta, blanca, Cuereta torrentera, Llebre europea, Rata cellarda, Vidriol, Marmota, Merla d'aigua, Mussol pirinenc, Musaranya, Llúdriga, Ós bru, Perdiu xerra, Picot garser gros, Trencapinyes, Picot negre, Picot verd, Trencalòs, Granota roja, Ratolí de bosc, Aligot comú, Isard, Salamandra comuna, Gripau comú, Teixó, Tòtil, Talpó dels prats, Talp, Tritó pirinenc, Truita, Gall fer, Garsa, Escurçó pirinenc i Guineu.

La flora

La principal flora que presenta el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és:

Bedoll: arbre caducifoli de fins a 30 metres d'altura i de 0'7 metres de diàmetre. La seva copa, que en un principi és estreta i cònica, adquireix més tard un volum rodó, abombat o irregular. El tronc està recobert d'una escorça blanca que amb l'edat s'aixeca i queden com unes plaques pigallades. Floreix entre el març i l'abril i els seus fruits maduren a l'estiu.

Avet: arbres de fulla persistent que atenyen de 10 a 80 metres d'alçària. Les fulles es diferencien d'altres pinàcies en el fet que estan inserides per una base que sembla una petita ventosa i pel fet que les pinyes són rectes i es desfan quan són madures per dispersar les llavors.

Grèvol: planta que arriba en alguns casos a fer 20 metres d'alçada però molt sovint es troba en forma d'arbust baix. El seu port és esvelt, cònic o piramidal segons la varietat, amb forma d'espiral. Les branques són ascendents als arbres joves i amb el temps el grèvol es torna dens i irregular. Es manté verd tot l'any.

Trèmol: arbre petit que viu en boscos de muntanya i és rar a la terra baixa. A Catalunya es troba des del Pirineu fins a les muntanyes de Prades i no arriba al País Valencià ni a les Illes Balears. Presenta fulles arrodonides que fan fins a 7 cm i tenen un pecíol llarg i aixafat. L'escorça és llisa i verdosa en els arbres adults i blanquinosa en els joves.

Navissera: és una mata baixa, que només excepcionalment arriba a 3 pams d'alçada. Arrosseguen les seves branques llenyoses i de pell fosca arran de terra, per sota de la fullaraca o dels gespes de molses, on arrelen de tros en tros, i tira branquetes verdes al capdamunt, enhiestas, anguloses i deshojadas a la base. Les fulles són de figura el·líptica i tenen les vores finament serrades. Floreix d'abril a juny i madura els seus fruits de juliol en endavant.

Àrnica: herba perenne de la família de les Asteràcies. Pot arribar de 20 a 50 cm d'altura. També és coneguda amb els noms de tabac de muntanya, tabac de pastor, esternudera, talpica, talpa o alop.

Safrà bord: La planta és acaule, de

fins a 20 cm i te un bulb que sol produir abundants estolons. Les fulles, molt estretes i linears, apareixen a la primavera següent de la florida, i tenen com a tret característic una banda longitudinal blanca. Les flors són solitàries, violàcies amb tèpals obtusos, 3 estams d'anteres grogues i llargs estigmes de color carbassa.

Altres arbres i plantes són: el boix, la bruguerola, l'herba negra, el cirerer, la dent de gos, el ginebre, la gavarrera, l'esfagne, l'espígol, la flor de lis, el freixe, la boixerola, el faig, la moixera, l'orella d'ós, el pi roig, el pi negre, el neret, la savina de muntanya, el saüc, el te suïs i la farigola.

Conservació i biodiversitat

Les seves valls en forma d'U són una magnífica mostra de l'acció erosiva de les glaceres del Quaternari. Les formacions dels boscs són força representatives: pi negre (Pinus uncinata), avet (Abies alba), pi roig (P. sylvestris), bedolls (Betula pendula) i faig (Fagus sylvatica). Tots aquests hàbitats constitueixen la llar de multitud de plantes i animals, espècies molt interessants, i entre elles n'hi ha de protegides. Així, el Parc es converteix en refugi i lloc d'estudi d'aquestes espècies. Tot el conjunt forma un lloc d'alt nivell de biodiversitat. Un dels objectius a assolir en les diferents actuacions que es duen a terme en el Parc és mantenir aquests nivells de biodiversitat.

En aquest Parc, una de les espècies més amenaçades i sobre la que es realitza un estudi més exhaustiu per tal d'assegurar la seva supervivència és:

El Trencalòs (Gypaetus barbatus), rapinyaire que viu en parets verticals de muntanya, on troba cornises, coves o esquerdes per criar. Està exposada a amenaces tals com l'ús estès de verins, molèsties humanes, caça furtiva i alteracions de l'hàbitat causades per l'obertura de camins i de carreteres.

Al Parc es realitza anualment un seguiment de l'èxit reproductor de l'espècie. El 2006 van volar tres pollastres de les sis parelles que eren en el seu àmbit. Es porta a terme també una alimentació suplementària a l'hivern amb la finalitat de reduir la taxa de mortalitat.

Altres espècies sobre les que es realitzen estudis són:

• L'Aguila real (Aquila chrysaetus), de la qual es fa un seguiment del seu territori.

• El Desmán dels Pirineus (Galemys pyrenaicus).


• El gall fer, del qual també es fan censos anuals.


• L'isard (Rupicapra pyrenaica), censat anualment per controlar les poblacions. A més es realitzen estudis de flora específics per part de diferents universitats, amb les que es solen realitzar convenis.

Història

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fou creat el 21 d'octubre de 1955, amb una extensió inicial de 9.851 hectàrees. Va ser el cinquè Parc Nacional d'Espanya i el segon dels Pirineus, després del Parc Nacional d'Ordesa.

El 29 de maig de 1976 es va anunciar un projecte de reclassificació i d'ampliació del Parc. Van passar 10 anys fins que el Parlament de Catalunya va fer una aplicació de les competències exclusives que en matèria d'espais naturals correspon a la Generalitat i aprovà una Llei de Reclassificació del Parc Nacional.

La Llei 7 / 88, de 30 de març, propugna una ampliació del Parc i determina els aprofitaments tradicionals, a més de preservar l'espai de totes les intervencions que puguin alterar d'alguna manera.

La Llei 22/90, de 28 de desembre, modifica parcialment els límits de la zona perifèrica de protecció del Parc Nacional, redefineix la composició del Patronat i les activitats permeses en aquesta zona.

En el Decret 234/1996, de 15 de juliol, es produeix una nova ampliació del Parc, assolint les actuals 14.119 hectàrees de superfície.

Després de la Sentència del Tribunal Constitucional, la Llei 41/1997 modifica la Llei 4/1989 de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna, que permet la gestió a les comunitats autònomes, i el Parc Nacional torna a la Xarxa Estatal de Parcs Nacionals com un representant de la regió pirinenca dels sistemes lligats a les formacions lacustres i a les roques d'origen plutònic.

Introducció

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fou creat el 21 d'octubre de 1955 i és l'únic parc nacional de Catalunya i un dels dotze totals d'Espanya.

Està situat a la part central dels Pirineus, i està repartit entre quatre comarques pirinenques: l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la Vall d'Aran.

Té més de 200 llacs o estanys, els impressionants cingles de "Els Encantats". També presenta nombrosos llacs, torrents, cascades, torberes, tarteres, enormes cims i frondosos boscs de pi negre, avet, pi roig, bedoll i faig, a més de tenir interessants plantes i fascinants animals d'origen alpí o boreal.